L'autodidacte
lexicògraf i pedagog ha realitzat una aportació clau a la recuperació lingüística
Francesc
Ferrer Pastor, autor de populars diccionaris del valencià
Francesc
Ferrer Pastor, autor de diccionaris del valencià convertits en autèntics 'best
sellers', va morir el dimarts 11 de juliol del 2000.
Una
llarga malaltia va acabar amb la vida d'aquest lexicògraf, pedagog i impressor
de 81 anys, guardonat el 1994 amb el Premi de les Lletres Valencianes i, el
passat 4 de febrer, amb la Medalla d'Honor de la Universitat de València.
La seva
extensa producció lexicogràfica el va convertir en un autor clau per a la
recuperació i normalització lingüístiques del valencià. Va resultar cabdal
el seu vocabulari Valencià-castellà, publicat el 1960 per editorial Sicània
i que anys després va completar amb el Castellà-valencià. De cadascuna
d'aquestes dues obres se n'han arribat a vendre 250.000 exemplars, "un best
seller de la nostra terra", tal com li agradava dir.
Nascut
el 1918 a la Font d'En Carrós, era el cinquè fill d'una família de vinaters i
va haver de treballar des dels 11 anys, quan va entrar en una impremta. A causa
d'un accident laboral, als 23 anys va perdre la mà esquerra mentre treballava
de maquinista al diari Levante.
La
preocupació per la llengua li ve de lluny. Ja el 1948 va començar a fer de
professor de Lo Rat Penat i posteriorment va col·laborar amb Carles Salvador en
la confecció de la seva gramàtica. El 1956 va publicar el Diccionari de la
rima, ampliat després per Sanchis Guarner. Després dels populars
vocabularis bilingües, el 1973 va treure Lliçons d'ortografia i va
treballar en textos litúrgics en valencià. Als anys 80 va publicar un Diccionari
general i un Diccionari valencià escolar.
Paraules del rector de la Universitat de València,
Pedro Ruiz Torres en el comiat de Francesc Ferrer Pastor
València,
13/ VII/ 00
"En primer lloc, vull transmetre a la família el condol de tota la
comunitat universitària, a la qual represente hui, per la mort de Francesc
Ferrer Pastor. Una comunitat que recentment, durant el curs acadèmic que ara
conclou, li va retre homenatge en atorgar-li la Medalla de la Universitat de València.
Durant aquell acte solemne, celebrat al Paranimf, varem agrair a Ferrer Pastor
el haver-nos regalat paraules. Perquè aquesta ha estat la seua gran aportació:
Contribuir a recuperar, per a tots aquells que volem parlar i escriure dignament
el valencià, moltes paraules que estaven condemnades a desaparéixer enmig
d'una situació política adversa i d'una despreocupació alarmant de molts
sectors socials.
Algú
va escriure que les persones contemplem el món a través de la llengua en la
qual parlem. Matar aquesta llengua significa furtar-nos el món. Per això, el
treball d'un lexicògraf supera amb escreix la importància d'un estudi tècnic:
Enriqueix el món en el qual vivim. Francesc Ferrer Pastor ens deixa, per tant,
un món més ric.
Durant l'acte de lliurament de la medalla de la Universitat, varem assenyalar: "La paraula diferencia els éssers humans de la resta dels éssers vius i, per això, és odiada per totes les dictadures, que volen censurar, reprimir, paraules, quan no llengües senceres, per a reduir als homes i les dones a la condició més primitiva, i privar-los del seu bé més preuat, d'allò que no tenen el animals: la llibertat". Diem abans que Ferrer Pastor ens ha deixat un món més ric. Però també ens deixa un món més lliure.
Francesc
Ferrer Pastor ha estat sempre lligat al món de les paraules, de l'edició, de
la impremta. Ha viscut, com molt altres ciutadans que decidiren no dimitir de la
seua condició de valencians, la incomprensió d'alguns sectors. Formava part
d'aquest grapat de patriarques de les lletres valencianes que varen mantindre
encesa la flama de la dignitat valencianista en temps molt difícils. I va optar
per combatre la incomprensió i la ignorància amb l'única arma de la lletra
impresa. Un clàssic grec va afirmar: "La paraula, malgrat ésser el més
invisible dels objectes, pot aconseguir les més grans empreses". Els
valencians hem capgirat la nefasta realitat valenciana de només unes dècades
amb el diàleg. És a dir, amb paraules.
Qualsevol
que contemple la realitat valenciana de hui en dia, i la compare amb el passat
recent, donarà la raó al clàssic grec. Les paraules, moltes de les quals les
conservem gràcies a persones com Ferrer Pastor, han fet possible aquest canvi,
que ha dignificat la nostra societat. Gràcies per haver-nos fet més rics, més
lliures i més dignes".