A continuació reproduïsc diversos informes que recoltzen la denominació en valencià de Fondeguilla, en contra de la forma castellana de Alfondeguilla. No cal dir la valua dels autors d'aquestos informes.
CÒPIA LITERAL DE L'INFORME D'ARCADI GARCIA I SANZ
El topònim del poble de Fondeguilla, en la documentació històrica coneguda del segle XIII ençà té una gran variació. Són conegudes i documentades les formes Alfandech, Alfandeguilla, Alfondeguilla, Fandiguilla, Fondeguilla i altres.
El cas és, però, que, tant al dit poble mateix com als pobles veïns, la forma del topònim usada actualment, del segle XVI ençà, és la de Fondeguilla, motiu pel qual sembla aquesta la forma del mot més recomanable actualment, per tal de seguir l'ús social autòcton actual.
En la literatura popular és també la forma Fondeguilla la usada tradicionalment, tal com ho mostren els coneguts versos
Fondeguilla en un barranc
La Vall en una costera, etc.
Fan la lletra d'una "jota", que es canta ací a La Vall, almenys des del segle XIX, i que mostren l'ús social del topònim Fondeguilla, del que he parlat fa un moment.
És per això que la forma del topònim Fondeguilla, sembla la preferible en l'actualitat.
Arcadia Garcia i Sanz
Universitat "Jaume I". Castelló
CÒPIA LITERAL DE L'INFORME DE VICENT PITARCH ALMELA
El sotasignat, Vicent Pitarch i Almela, de l'Institut de Filologia Valenciana i de l'Institut d'Estudis Catalans, manifeste que, segons el meu parer, les dues formes lingüístiques FONDEGUILLA i ALFONDEGUILLA tenen una llarga tradició, com a topònims aplicats a un mateix lloc, i responen a les lleis de gramàtica històrica catalana. Totes dues, doncs, són plenament justificables a nivell filològic.
D'altra banda, considerant que la forma oficial dels topònims convé que siga única, no pas duplicada (si més no, en una mateixa llengua), i atés que la forma viva entre els veïns de la localitat de referència és justament FONDEGUILLA, sóc del parer que s'ha d'institucionalitzar la forma FONDEGUILLA com a topònim oficial d'aquest municipi de la Plana Baixa.
A Castelló de la Plana, 16 de maig 1994.
CÒPIA LITERAL DE L'INFORME DE GERMÀ COLÓN DOMÈNECH
Institut de llengúes i literatures romániques
Universitat de Basilea 7 de juny de 1994
Prof. G. Colón Domènec
Si prescindim d'Alfandec., tan genuïna resulta la forma amb l'article aràbic aglutinat com l'altra. El problema d'aquest al- a les llengues peninsulars és ben delicat. La setmana passada trobava jo en texts valencians del segle XIII alcotó al costat del més corrent cotó i almotassafia junt amb motassafia En castellà al segle XV hi coincideixen bellota i abellota, etc.
Com que però els habitants del poble i els dels pobles del voltant pronuncien Fondeguilla i la documentació del topònim sense artícle és antiga, se li hauria de donar la preferència, i jo, quan es discutirà la proposta, defensaré aquesta legítima aspiració.
CÒPIA LITERAL DE L'INFORME DE LA GÉNERALITAT VALENCIANA
CONSELLERIA D'EDUCACIÓ Direcció General de Politica lingüistica
Com a òrgan administratiu, aquest servei té un respecte escrupolós per l'autonomia municipal i, per tant, per la decisió que prenga el.municipi; però, tenint en compte la funció assessora que té encómanada aquest servei, aconsellem que es preferisca la forma Fondeguilla ja que és l'actualment popular en el llénguatge espontani de la zona on está ubicat el municipi, respon a 1'evolció normal de pèrdua de l'article àrab en valencià com en molts altres mots: carxofa (castellà alcachofa), cotó (castellà algodón), tramús (castellà altramuz) i té també una tradició documental, si més no des del segle XVI.
Josep Lacreu i Cuesta
Cap del Servei d'Assessorament
Lingúístic i traducció
València, 20 de setembre de 1994.
CÒPIA LITERAL DE L'INFORME DE CARMEN BARCELÓ
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Departament de Filologia Catalana
INFORME SOBRE ALFONDEGUILLA / FONDEGUILLA
Com que l'informe sobre el topònim que vaig emetre el 30.10.1992 (a petició del Director de l'Institut de Filologia Valenciana i sol·licitat per la Direcció General de Política Lingüistica de la Generalitat Valenciana) pot donar peu a malentessos, Vulí afegir el següent:
Les formes escrites documentades que vaig' adduir són de documents redactats en castellà, llatí i valencià. Alternen formes amb l'article àrab i sense. A més a més tenim:
1500 la Fondiguilla de Castro (P-Ll. Llorens i Raga "Los sarraacenos de la Sierra d'Eslida y Vall d'Uxó a fines del siglo XV", Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 43 (1967), 53-67)
Haurem de considerar també les següents, tretes del llibre de L. Peñarroja Moriscos y repobladores en el reino de Valencia (Valencia 1984, vol.II):
1530 la Fandiguilla p. 503 [doc. 1, redactat en valencià]
1568-1585 la Alfandeguilla p. 584 [doc 9, redactat en castellà], la Alfondiguilla,1'Alfondeguilla, la Alfondiguilla, la Alfundeguilla de la Vall de Uxó, la Alfandeguilla, l'Alfandiguilla pp. 610-613, 617 1 619 [doc. 10, redactat en castellá] i pp. 623-627 i 630, 632 i 635 [doc. 12, redactat en Castellà]
1572-1600 Alfondiguilla i la Alfondiguilla pp. 621 i 652 [docs. 11 i 17, redactats en llatí]
1612 la Fondeguilla p. 727 i Alfandeguilla pp. 717-718 [doc. 22, redactat en va1encià] i p. 738 i 740 Fondeguilla i p. 742 la Fondeguilla i pp. 730 i 734
Alfondeguilla i Alfandeguilla [doc. 23, redactat en castellá]
La meua afirmació que figura a 1'informe de 1992 hauria d'haver estat redactada així: "'Han de considerarse antigues les grafíes Alfandeguilla, Alfondeguilla i les seues variants (tant castellanes, com llatines i valencianes) on encara resta conservat l'article àrab, La pèrdua d'aquest article àrab es va produir en valencià per raons fonètiques. La forma que hauria d'adoptar-se és Fondeguilla tal i com apareix ja al document del 1612 i com es pronuncia als pobles dels voltans."
CARMEN BARCELÓ
Catedratica d'Universitat (Estudis Àrabs i Islàmics)
Universitat de València
València 30 de novembre de 1993.
Fondeguilla 18 de març de 1999